La poesia de la setmana

En aquesta pàgina penjarem cada setmana uns versos  que ens ajudin a reflexionar, a afrontar els problemes que ens angoixen, a riure o a plorar, però sobretot a gaudir de la bellesa. Si hi ha qualque poesia que t’agradaria compartir amb els teus companys posat en contacte amb el bloc de la biblioteca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

WALT WHITMAN (1819-1892)

No t’aturis

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te,
que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
sí que poden canviar el món.
No caiguis en el pitjor dels errors:
el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos

Això transforma la vida en un infern. 

Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant.
Viu intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur
i encara la tasca amb orgull i sense por.
No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis.

 

Aquesta setmana pots gaudir de La sabata recitada pel seu autor.

RAINER MARIA RILKE (1875-1927)

Apaga aquests ulls meus/ Lösch mir die Augen aus

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Lösch mir die Augen aus: ich kann dich sehn,
wirf mir die Ohren zu: ich kann dich hören,
und ohne Füße kann ich zu dir gehn,
und ohne Mund noch kann ich dich beschwören.
Brich mir die Arme ab, ich fasse dich
mit meinem Herzen wie mit einer Hand,
halt mir das Herz zu, und mein Hirn wird schlagen,
und wirfst du in mein Hirn den Brand,
so werd ich dich auf meinem Blute tragen.

                                                                 El llibre d’hores/ Das Stundenbuch

 

KONSTANTINOS P. KAVAFIS (1863-1933)

MAR MATINAL

---

Deixeu que aquí m’estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matina, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m’estigui
i que m’enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.

 

MIGUEL HERNÁNDEZ (30 d’octubre de 1910- 28 de març de 1942)

21 DE MARÇ, DIA MUNDIAL DE LA POESIA

La Biblioteca Manuela Barber i Emily Dickinson (1830-18869) us desitgen un Feliç Dia Mundial de la poesia. 

Omar Jayyam  (1048-1132)

 

 

Avui el demà no està al teu abastament,
I follia és pensar en el demà.
De la resta de la vida no en sabem el preu.
Arrisca’t a estimar, no tudis aquest instant!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gloria Fuertes (1917- 1998)

 

Alejandra Pizarnik (1936-1972)

Mª Antònia Salvà (1869-1958)

Cel d’horabaixa

Sota el cel d’horabaixa que l’empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d’un remoreig que no s’apaga encara;
d’un remoreig que vol tornar cançó
i és prop i és lluny, i és calma i passió.

 

Fernando Pessoa (1888-1935)

El poeta és un fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.

I els qui llegeixen el que escriu
en el dolor llegit senten
no els dos que el poeta viu
ans només el que ells no tenen.

I així pel rail roda,
jugant amb la raó,
el tren de corda que roda
que s’anomena cor

Bertolt Brecht, Poemes d’amor

Fragen / Preguntes

Schreib mir, was du anhast! Ist es warm?      
Schreib mir, wie du liegst! Liegst du auch weich?
Schreib mir, wie du aussiehst! Ist’s noch gleich?
Schreib mir, was dir fehlt! Ist es mein Arm?

Escriu-me què duus posat! És d’abric?
Escriu-me com jeus! És també tou?
Escriu-me quin aspecte tens! Encara és igual?
Escriu-me què et manca! És el meu braç?

Decidme cómo es un árbol, Marcos Ana ( 1920-2016)

Decidme como es un árbol,

contadme el canto de un río

cuando se cubre de pájaros, habladme del mar,

habladme del olor ancho del campo

de las estrellas, del aire

recítame un horizonte

sin cerradura y sin llave

como la choza de un pobre

decidme cómo es el beso de una mujer

dadme el nombre del amor

no lo recuerdo …

Poesia amorosa mallorquina

Paul Verlaine

Voici des fruits, des fleurs, des feuilles et des branches

Et puis voici mon coeur qui ne bat que pour vous.

Ne le déchirez pas avec vos deux mains blanches.

Der Kuss. Klimt

Aquí tens fruits, flors, fulles i branques

i també el meu cor que sols batega per tu.

No l’esquincis amb les teves dues mans blanques.

Offrande

 

 

 

 

 

 

 

Blowing in the wind

Aquesta setmana la poesia triada es Blowing in the wind, un himne en contra de la guerra i a favor dels drets civils i la llibertat. Per poemes com aquest Bob Dylan ha rebut el Premi Nobel de Literatura. Creus que ha estat un guardó merescut desprès de llegir el poema?

Miquel Martí i Pol

Ben Clark, Los últimos perros de Shackleton