El dia 28 de març de 1942 Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg espanyol moria de tuberculosi a la presó d’Alacant. Nascut a Orihuela al 1910, va abandonar els estudis al 1925 per ordre paterna per dedicar-se exclusivament a fer de pastor. Mentre cuidava el ramat, Hernández llegia amb avidesa els poetes clàssics espanyols i escrivia els seus primers poemes. Participa a la tertúlia literària d’Orihuela, on coneix Ramón Sijé amb el qual l’unirà una gran amistat i al qual dedica la seva famosa elegia.
A partir de 1930 comença a publicar les seves poesies en revistes com El Pueblo de Orihuela o El Día de Alicante. En la dècada de 1930 viatja a Madrid i col.labora en distintes publicacions, establint relació amb els poetes de l’època . Al tornar a Orihuela redacta Perito en Lunas, llibre on es visible l’empremta dels autors que llegeix a la seva infantesa i els que coneix en el seu viatge a Madrid
Una vegada establert a Madrid, treballa com redactor en el diccionari taurí de Cossío i en les Misiones pedagógicas d’Alejandro Casona; col.labora a més en importants revistes poèticas espanyoles. Escriu al llarg d’aquestos anys els poemes titulats El silbo vulnerado i Imagen de tu huella, i el més conegut El Rayo que no cesa (1936).
Participa activament a la Guerra Civil espanyola, i en acabar aquesta prova de sortir del país però és detingut a la frontera amb Portugal. Condemnat a pena de mort, se li commuta por la de trenta anys però no arriba a complir-la perquè mor de tuberculosi el 28 de març de 1942 a la presó d’Alacant.
Durant la guerra composa Viento del pueblo (1937) i El hombre acecha (1938) amb un estil conegut com “poesia de guerra”. A la presó acaba d’escriure Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941). En la seva obra es troben influències de Garcilaso, Góngora, Quevedo i San Juan de la Cruz.
Des de Tinta volem recordar-lo amb el fantàstic tema de hip-hop que va composar Nach amb motiu del centenari del seu naixement, Hoy conVerso con Miguel.