Un viejo que leía novelas de amor

El proper dijous 15 de juny celebrarem a la Biblioteca Manuela Barber la darrera Un viejo que leía novelas de amortertúlia de la temporada. Aquesta vegada parlarem de la novel.la de l’autor xilè Luis Sepúlveda, on coneixem  la història d’ Antonio José Bolívar Proaño habitant de El Idilio, un poble perdut en la regió amazònica dels indis Shuar, amb els que va aprendre a conviure i conèixer la Selva respectant les seves lleis així com també els seus animals. El seu desig per  llegir es veu satisfet quan el dentista Rubicundo li proporciona novel.les d’amor que omplin les seves solitàries nits. Esper que us agradi aquesta petita però gran narració.

La vida es sueño/ El perro del hortelano

 

Ja podeu deixar els vostres comentaris sobre les lectures d’aquest trimestre. Animau-vos!

Alberto Manguel guanya el premi Formentor de les Lletres 2017

 

L’escriptor argentino-canadenc Alberto Manguel (Buenos Aires, 1948) ha estat guardonat amb el premi Formentor de las Lletres 2017, en reconeixement al conjunt de la seva  obra, que constitueix «una de las més lúcides indagacions en la història orgànica de la biblioteca universal».

Alberto Manguel

L’escriptor a la seva biblioteca personal

Obres fonamentals de l’autor són «The dictionary of imaginary places»,  la novel.la «News from a foreign country came» o el llibre «Conversaciones con un amigo»

 

 

Sant Jordi

La Biblioteca Manuela Barber us desitja un feliç Sant Jordi i us proposa una volta al món en 144 llibres: un mapamundi fet amb les portades de les novel.les més representatives de cada país. Bon viatge i bones lectures!

Vuelta al mundo

75 aniversari de la mort del poeta Miguel Hernández

El dia 28 de març de 1942 Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg espanyol moria de tuberculosi a la presó d’Alacant. Nascut a Orihuela al 1910, va abandonar els estudis al 1925 per ordre paterna per dedicar-se exclusivament a fer de pastor. Mentre cuidava el ramat, Hernández llegia amb avidesa els poetes clàssics espanyols i escrivia els seus primers poemes. Participa a la tertúlia literària d’Orihuela, on coneix Ramón Sijé amb el qual l’unirà una gran amistat i al qual dedica la seva famosa elegia.Miguel Hernández 2

A partir de 1930 comença a publicar les seves poesies en revistes com El Pueblo de Orihuela o El Día de Alicante. En la dècada de 1930 viatja a Madrid i  col.labora en distintes publicacions, establint relació amb els poetes de l’època . Al tornar  a Orihuela redacta Perito en Lunas, llibre on es visible l’empremta dels autors que llegeix a la seva infantesa i els que coneix en el seu viatge a Madrid

Una vegada establert a Madrid, treballa com  redactor en el diccionari taurí de Cossío i en les Misiones pedagógicas d’Alejandro Casona; col.labora a més en importants revistes poèticas espanyoles. Escriu al llarg d’aquestos anys els poemes titulats El silbo vulnerado i Imagen de tu huella, i el més conegut El Rayo que no cesa (1936).Miguel Hernández

Participa activament a  la Guerra Civil espanyola, i en acabar aquesta prova de sortir del país però és detingut a la frontera amb  Portugal.  Condemnat a pena de mort, se li commuta por la de trenta anys però no arriba a complir-la perquè mor  de tuberculosi el 28 de març de 1942 a  la presó d’Alacant.

Durant la guerra composa Viento del pueblo (1937) i El hombre acecha (1938) amb un estil conegut com “poesia de guerra”. A la presó acaba d’escriure  Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941). En la seva obra es troben influències  de Garcilaso, Góngora, Quevedo i San Juan de la Cruz.

Des de Tinta volem recordar-lo amb el fantàstic tema de hip-hop que va composar Nach amb motiu del centenari del seu naixement, Hoy conVerso con Miguel.

Club de lectura

El proper dijous 6 d’abril a les 13:00 celebrarem a la Biblioteca Manuela Barber la segona tertúlia del Club de Lectura. Aquesta vegada la novel.la triada és Seda de l’escriptor Alessandro Baricco.

 Seda no és una novel.la, ni tampoc un conte; Seda és una història. Comença amb un home que travessa el món, i acaba amb un llac que s’està allí, un dia de vent. L’home es diu Hervé Joncour. El llac no se sap. Es podria dir que és una història d’amor. Però si només fos això no hauria valgut la pena explicar-la. Al mig hi ha desigs, i dolors, però un nom autèntic, per dir-los no el tens. I tanmateix no és amor. Potser val la pena aclarir que es tracta d’una història del segle dinou: només perquè ningú no esperi avions, màquines de rentar ni psicoanalistes. No n’hi ha. Potser en una altra ocasió.seda

Els haikus són una forma de poesia tradicional japonesa. Es tracta d’una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores (que normalment se substitueixen per síl·labes quan es tradueixen a altres llengües). La seva poètica es basa en la sorpresa i l’embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura. Mantenint sempre un estil asimètric caracteritzat per la simplicitat, l’austeritat i la naturalitat de les seves composicions. Seda no tan solos aconsegueix imitar l’estructura narrativa d’aquestos versos, també capta l’essència que els inspira, l’aware. Quan Hervé Joncour realitza el seu primer viatge al Japó,  Alessandro Baricco  transmet la nostàlgia del personatge pel seu país natal i, alhora  l’emoció davant  el descobriment d’una nova cultura tan llunyana de la influència occidental. Aquesta commoció espiritual roman  a la seva tornada a França  i augmenta a cada nova expedició ,fent del protagonista un viatger amb un  destí incert.

L’autor il·lustra el conflicte existencial del seu protagonista mitjançant un seguit de detalls d’estètica senzilla que tenen un sentit simbòlic important. L’empremta dels llavis, la tornada dels ocells, el frec de la seda…

Des de la Biblioteca us desitjam una feliç lectura d’aquesta poètica novel·la i us esperem per compartir impressions el dia de la tertúlia. Animau-vos!

Dia Mundial de la Poesia

La poesia és una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees mitjançant la paraula,  la creativitat i  la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa al questionar de manera sempre renovada la forma en que utilitzam les paraules i les coses, i les diferents maneres de percebre i interpretar la realitat. Gràcies a les seves associacions i metàfores i a la seva singular gramàtica, el llenguatge poètic esdevé, doncs, una altra faceta possible de diàleg entre les cultures.frame_logo

La decisió  de proclamar el 21 de març com Dia Mundial de la Poesia va ser aprovada per la  UNESCO al  1999. El principal objectiu d’aquesta acció és recolzar la diversitat llingüística mitjançant l’expressió poètica i donar l’oportunitat a les llengües amençades de ser un vehicle de comunicació artística en les respectives comunitats

A més, aquest Dia té com propòsit promoure l’ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral del recitals poètics; recolzar les editorials petites; crear una imatge de la poesia en els mitjans de comunicació per a que aquesta no sigui considerada com una forma antiquada d’art, sinò un camí d’expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors; i restablir el diàleg entre la poesia i la resta de manifestacions artístiques, com ara el teatre, la dansa, la música i la pintura.

Gaudiu de la Poesia. És una de les  protestes que valen la pena en aquest món!