Monthly Archives: febrer 2017

La voz dormida

Aquest trimestre hem llegit una commovedora novel.la de la-voz-dormidal’escriptora Dulce Chacón. Amb aquesta lectura hem pogut conèixer com vivien, o malvivien,  les dones empresonades a la Prisión Provincial de las Ventas. Hortensia, Elvira, Reme, Sole , Tomasa i Pepita alcen les seves veus per denunciar la injustícia, la crueltat, la intolerància, la humiliació, la fam i el dolor que van patir els perdedors de la Guerra Civil Espanyola, però també ens demostren que l’amistat, la solidaritat i el amor són armes molt poderoses contra aquells que només coneixen la força i la repressió per imposar les seves idees. Esper que hagueu gaudit de la lectura. Animau-vos a deixar els vostres comentaris.

Anuncis

Madina Reading Club

kinoEl proper dilluns 20 de febrer a les 14:05  els lectors del MRC es tornaran a trobar a la Biblioteca Manuela Barber per parlar de Kino, un relat curt de l’escriptor Haruki Murakami. Kino va ser publicat al febrer de 2015 a The New Yorker, una coneguda revista nordamericana. Si vols participar a la tertúlia aquí podràs llegir aquest interessantíssim relat, només necessitaràs entre 30 i 60 minuts. Anima’t!

kino2

Andy Goldsworthy

Fotografies que mostren l’art en la natura. Fotografies que mostren que l’art també pot ser efímer.

José Luis Sampedro (1-2-1917)

El passat dimecres es va commemorar el primer centenari del naixement de l’escriptor i humanista José Luis Sampedro, autor de novel.es com La vieja sirena y La sonrisa etrusca. Entre d’altres va rebre premis com el Premio Nacional de las Letras l’any 2011. Com president de la Fundación Cultura de Paz es va afegir al Movimiento 15 M. També va prologar l’edició en castellà del llibre Indignaos, del francès Stephane Hessel . Des de Tinta volem recordar-lo amb alguns del seus pensaments que sempre ens convidaven a la reflexió.

Deberíamos vivir tantas veces como los árboles, que pasado un año malo echan nuevas hojas y vuelven a empezar.

El tiempo no es oro; el oro no vale nada, el tiempo es vida.

Somos naturaleza. Poner al dinero como bien supremo nos conduce a la catástrofe.

El tiempo es invencible porque él mismo se destruye a cada instante.

La libertad es como una cometa. Vuela porque está atada.

Porque es tocando fondo, aunque sea en la amargura y la degradación, donde uno llega a saber quién es, y donde entonces empieza a pisar firme.

¿Qué importa mi boca cerrada? ¡Cuando piensas con el alma te oyen!.